És habitual que alguns fotògrafs intentin buscar imatges inèdites en els llocs més recòndits. D’ altres, ens brinden la possibilitat d’accedir de primera mà al petit i particular entorn més immediat. Ens mostren l’essència d'una experiència personal i alhora comuna gairebé imperceptibles pel seu caràcter “domèstic”. Moments d'intimitat que aparentment podrien ser rebutjats per la seva falta de valor i que d'una altra manera passarien desapercebuts.

La cerca del temps compartit, la significació de qualsevol instant de la vida ordinària i les relacions amb el cercle familiar a través de la càmera són un tema recorrent i comú ben present en la trajectòria de Salvi Danès i Román Yñán.Compartint en primera persona els seus diaris de vacances a manera de seqüències i quadern de notes visual, Salvi i Román tracen alhora que intenten difuminar aquesta línia que moltes vegades exerceix de límit en la mateixa construcció d'un projecte fotogràfic.

Els autors ens ofereixen, en diferents seqüències, un temps suspès, paral·lel però universal i transferible. Les relacions amb els seus éssers estimats en el territori. La costa de l'Estartit de Salvi i les platges de Blanes de Román són en aquest cas un membre més de la família. Escenari i indret particular on la recurrència deixa pas a la intuïció. Una cerca de comunicació que, tot i treballar de forma equidistant, és evident la seva afinitat i correspondència . A vegades, aquesta connexió és a través del paisatge i la mateixa naturalesa com a cicle sense fi i altres vegades, com un simple joc de significació per aquests membres de la "família". La càmera desapareix i es torna extensió dels autors, es torna congènita en aquest desig de buscar sense fi, de fixar moments fugaços i significatius de bellesa compartida. Reflexions sobre les relacions immediates, entre el temps i l’espai, entre el lloc i el joc. Un mar de possibilitats.

The photobook is more than a book made up of photographs. It is an artistic object where the images lose their autonomous character to become structured in a sequence of contents, with a narrative intention and a unique visual rhythm that builds a singular and unrepeatable creative discourse in a different format. The growing interest in the photobook, understood as an artistic work in itself, is undergoing a significant expan- sion, backed by the numerous national and international events dedicated to its analysis and significance. In this context, digitisation and accessibility to the means of production have had an expansive effect on the publication of new titles. More titles than ever are produced, read and collected, and today the photobook constitutes a singular, contemporary and immediate artistic genre. 

As a result of this effervescence, the project 3x4=ORAIN. Cinema, music and literature in the photobook deepens the study and knowledge of the Gabriela Cendoya Bergareche Collection through its analysis from the fields of cinema, music and literature, three disciplines that main- tain a deep link with these editions. 

Understanding cinema as the observation of an event inserted in the flow of time1 allows us to understand the key influence of this discipline in the way of concei- ving and interpreting a photobook. Following this logic, the photographs become cinematographic shots that are sequenced to be visualised in time and space. 

The construction of the sequence of photographs in these books pays special attention to rhythm and is very close to musical structure, in which logical interpretation is not as important as the play of the emotions con- veyed. In the photobook, the images are edited based on aspects such as colour, tone or form to build a uni- tary work that, like music, must be interpreted. The action of turning the pages thus builds the rhythm of each work at the very moment of being contemplated. Each photobook acquires a duration, a particular meaning in the hands of each reader, turning each reading into a personal and unique journey. 

The photographs that make up the sequence of the book are ordered with a single intention: to build a narrative to be interpreted. This succession of images often makes use of literary forms, such as ellipses or metaphors, to relate complex facts through an open visual rhetoric which is subject to multiple readings. ‘The images’, according to Ana Garralón, ‘should be considered visual texts, since they repre- sent elements that orchestrate them and give them an aesthetic sense.’ 2 

This project comes from the selection of 12 historical and contemporary photobooks which have been offered to the same number of artists, four artists from each of the three disciplines, so that they can offer their analysis and share their views. The exhibition is completed with 18 additional publications, which results in a plural and diverse approach to this reality, linking cine- ma, music and literature with photography and books. 

JON CAZENAVE.
CURATOR OF THE EXHIBITION

Al llarg de tot un mes, diverses instal·lacions fotogràfiques de gran  format romandran exposades a la vista de tothom. Les façanes dels  edificis i les places de la ciutat es converteixen, així, en un museu a  peu de carrer. La principal estratègia del festival és l’ocupació de  l’espai públic per tal de despertar la complicitat emocional dels  ciutadans i les ciutadanes. La tipologia expositiva del festival La Nuu,  al costat de la seva voluntat pedagògica, imposen límits a l’hora de la  selecció de les peces i els fotògrafs, però, també el sostreuen del  perill de créixer d’esquenes a la ciutat. Aquesta edició omplirà de nou  la ciutat de fotografia contemporània per oferir-la sense cap tipus de  barrera. Visitants i ciutadans es convertiran en espectadors voluntaris i  involuntaris a la Plaça de la Nova Estació, la Plaça d’Anselm Clavé, la  Plaça del Dr. Guardiet, la zona de l’Escardívol, la Biblioteca  Municipal Martí Taulell i al Celler .

Hiberticer is an artistic project that takes its lead from Catalunya Visió,  a collection of books of photographs which featured the entire  territory of Catalonia in 1967, with special focus on the reality of the  day.  Terra-lab.cat, awarded the 2016 Lluís Carulla Prize, was the  collective brainchild of the photographer, designer and editor Ignasi López, the poet, essayist and peddler of ideas Vicenç Altaió, the graphic designer and professor Sergi Opisso, and the photographer, editor and teacher Román Yñán.   In the words of Vicenç Altaió: “Terra-lab.cat brought to life the  discussion and creation of the concept of landscape and territory, with a  team of artists, thinkers and photographers all born before 1968.  Landscape is a combination of representation, of transformation of  experience and emotion. This is culture.”

The display on offer at the Can Mario Museum, one of several that  make up this project, aims to refresh our view of territory and  landscape by means of a dialogue between two photographers with  extensive careers - Salvi Danés and Rita Puig-Serra - and the artist David Bestué who, on this occasion, acts as thinker and writer.

La Galería Paula Alonso de Madrid presenta la exposición individual "Blackcelona" del artista Salvi Danés. En esta ocasión  con la colaboración de la escritora Jenn Díaz. Blackcelona es un canto a la ciudad, a super aspecto morfológico más oscuro. La muestra está incluida en el festival PHotoEspaña.

“Vine a esta ciudad porque me dijeron que en esta ciudad vive mi  padre. No lo encuentro, a menos que mi padre sea un padre sucio, puesto  que esta ciudad es sucia de una suciedad impermeable —que no puede  eliminarse. Vine a buscar a mi padre por orden de mi madre, pero aquí no  hay nadie a quien yo pueda preguntar. Ésta es la ciudad áspera y tirana  que me advirtieron, pero no les creí, por eso vine a buscar a mi padre y  pienso que si de verdad mi padre hubiera venido aquí, se habría  marchado tarde o temprano”./ Jenn Díaz.

Galería Paula Alonso. 'Blackcelona'. C/Lope de Vega 29. Madrid. PhotoEspaña.

AIR Wro es un programa de residencias artísticas cuyo objetivo es apoyar  y promover las actividades de personas creadoras que trabajan en los  ámbitos de la cultura y el arte interesadas en colaborar con comunidades  locales y establecer relaciones culturales internacionales. El programa  apoya a artistas que realicen proyectos sobre el concepto de identidad y cultura urbanas, ya que su fin último es promover la mediación y facilitar la búsqueda de buenas prácticas y soluciones para la ciudad moderna.

El Festival Mirades del Baix Empordà. Museu de la Mediterrània.

El Museu de la Mediterrània es troba a l'edifici de Can Quintana, antiga casa pairal i edifici catalogat del segle XV, al municipi de Torroella de Montgrí (Girona). Va ser inaugurat com a tal l'any 2003 i està dedicat a el coneixement i difusió de la Mediterrània. Es tracta d'un museu interactiu i dinàmic, que no només ofereix una exposició permanent, també espais dedicats a l'art pictòric i contemporani. També acull exposicions temporals relacionades amb la temàtica del museu.